Quan anem a comprar els codonys, cal triar aquells que tenen la pell de color groc sense cops. Els que tenen la pell verda no són madurs. Si tenen taques a la pell, en canvi, vol dir que ho són molt, però aquest aspecte no ens ha d’importar si la intenció es cuinar-los de seguida. A casa, per conservar-los, si els hem comprat madurs, cal que els emboliquem amb un paper i per separat i els guardem a la nevera, on ens duraran algunes setmanes. En el cas que el codony sigui verd i vulguem accelerar-ne la maduració, el podem conservar a temperatura ambient. La cocció del codony és llarga i pausada, no li agrada la pressa, es pot fer la típica recepta de codonyat en una olla o bé es poden cuinar al forn.
Ajuda a calmar les mucoses irritades en cas de diarrees, però alhora la pectina també és beneficiosa per regular el trànsit intestinal. Els tanins i la pectina ajuden a millorar les condicions d’estómac delicat, gastritis o úlcera gastroduodenal. L’abundància en fibra del codony, especialment en fibra del tipus soluble, fa que es formin gels viscosos a l’intestí, que sembla que ajuden a eliminar el greix i el colesterol, cosa que disminueix l’absorció intestinal d’aquestes substàncies. El contingut elevat en potassi i el contingut baix en sodi del codony fa que sigui recomanable per a aquelles persones que tenen hipertensió arterial. I també té un efecte diürètic suau. Les llavors del codony, en particular, tenen propietats medicinals relacionades amb la lluita contra infeccions com la disenteria, la gastritis, les úlceres gastroduodenals, i també ajuden a eliminar els mocs en cas de faringitis i bronquitis. També s’utilitza el codony per via externa en casos de fissures anals, clivelles als mugrons, penellons i morenes.
