Es groc tant de dins com de fora i resulta molt aromàtic. Té una polpa molt consistent, recomanable per almívars, i se’n produeixen diferents varietats al llarg de l’estiu. Convé triar els exemplars amb la pell llisa i sense taques o cops a la superfície, ja que tendeixen a podrir-se amb facilitat. Quan ja estan madurs, convé guardar-los a la nevera separats d’altres fruites, i mai els uns a sobre dels altres, perquè es farien malbé. Quan ja estan madurs, convé guardar-los a la nevera separats d’altres fruites, i mai els uns a sobre dels altres, perquè es farien malbé.
Existeixen varietats de polpa blanca amb o sense vetes, amb estries verdoses i/o vermelloses, de polpa groga, total o parcialment despresa de l’os. També són molt conegudes les varietats tipus pavía la polpa dels quals és dura o semidura adherida a l’os. Les varietats ‘per al consum en fresc’ solen presentar la característica de tenir una polpa ferma per qüestions de comercialització però al mateix temps es desfà en la boca i és agradable al paladar. El préssec és una de les fruites més dolces, però menys calòriques que hi ha. No contenen greixos i la majoria dels hidrats de carboni que tenen hi són presents en forma de fructosa, que s’assimila més lentament que altres sucres simples. Tenen força fibra –principalment si no els traiem la pell–, i també vitamines i minerals. Es una fruita poc pesada per a l’estómac, ajuda el fetge a fer els processos digestius, té un efecte antioxidant molt potent. Com que conté molt de potassi i poc sodi, resulta molt recomanables per a les persones que pateixen d’hipertensió o problemes de cor. No obstant això, les persones amb insuficiència renal que han de fer dietes de control del potassi han d’anar amb compte.
